martes, 14 de marzo de 2017

MARATÓ DE BARCELONA 2017

Aquest cap de setmana tocava córrer per 18a vegada la marató de Barcelona. Un cap de setmana que ha sigut llarg i intens. El dissabte pujava a buscar els dorsals, per un costat així podia córrer diumenge la cursa solidària de Les Vetes a Salt el dissabte, i a més el divendres el gran Ivan Raña, un veritable pioner del triatló profesional a l'estat espanyol, i sobretot una ànima lliure, un tipus amb els seus principis i fidel a la seva forma de pensar, presentava el seu llibre biogràfic, "Instinto Raña" a la Fira de la Marató, una bona ocasió per escoltar-lo. No va defraudar a ningú.
Dissabte anava a córrer la Cursa de Les Vetes, amb 2 recorreguts, el de 5 i el de 10km, triant logicament la distància curta. Es tractava de ser solidari, córrer una estona amb els amics i celebrar-ho amb l'esmorzar final.
I finalment arribava el dia gran, el diumenge. Aquest cop l'objectiu no era a nivell personal. He estat entrentant 2 dies a la setmana durant més de 2 mesos amb dos companys del club que debutaven, en Juan Lopez i en Met Roca. La seva gran il·lusió era ser maratonians, i des del primer dia la decisió era córrer la marató amb ells, i en cas de que un tingues algun problema, quedar-m'hi i arribar fins el final. 
Sortida de Girona cap a 3/4 de 6, amb una anada tranquil·la fins a Barcelona. Ja l'ambient a l'arribada era espectacular, i és que prop de 20.000 inscrits, més acompanyants, fan que el bullir de la gent es noti ben aviat. Després del ritual del cafè, i deixar les bosses al guarda roba, les fotos de rigor amb altres companys i amics que anavem trobant. 
Feiem la sortida des de l'últim calaix, en un matí amb estones que teniem el cel tapat, apareixent el sol de tant en tant... una calor força soportable. Així vam anar sumant quilòmetres, tots 3 junts, avançant i gaudint del magnífic recorregut i del turisme que això comporta per conèixer la ciutat. 
Era una mica després del pas de la mitja marató, prop del km 25, quan a en Juan li començaven a flaquejar les forces. Era el moment de que en Met seguís el seu camí, i quedar-me amb en Joan. I així, corrent, caminant, aprofitant els avituallaments, i veien patir al meu company, amb dolor en una de les cames, arribavem fins al principi del Paral·lel. Poc més de 2kms cap amunt, ens separaven de l'arribada. A partir d'aquest punt ja no parariem, ni tan sols a l'últim avituallament a 1.000 metres de l'arribada. L'unic que volia en Joan era arribar i saber que ja era maratonià. 
Just abans de fer el gir cap a l'Avinguda Maria Cristina, pasant al mig de les torres venecianes, trobavem als amics i familiars que ens esperaven per donar-nos l'ànim final. Després de 4hores i 43 minuts, aconseguiem la fita i el gran somni del meu amic, acabar la marató. En Met havia arribat 20' abans.
Només ens quedava penjar-nos la medalla, ben merescuda per tots i cada un dels maratonians que hi participaven. Una bona dutxa i un bon dinar recuperador tancava la nostra estada a Barcelona, en la que feia la meva marató 97... seguim sumant.
Bona setmana a totes i tots... salut i kms!!!



 Amb l'Ivan Raña
 La Begonya i en Jaume
 Foto de familia
 Preparats i amb ganes de començar...

 Amb en Paco Robles durant el camí...
 Finishers!!!!!!
200 metres....

domingo, 26 de febrero de 2017

30 Marxa de Bonmatí


Aquest matí hi havia una de les marxes tradicionals dels voltants de Girona, la de Bonmatí, que celebrava la seva 30a edició, amb recorrguts de 11,15,20 i 32kms. 
La veritat és que en principi no hagués anat, ganes no en tenia, però de vegades les coses son com son, i al final he decidit fer-ho. A més a més teniem casi 70 dorsals per repartir entre els companys, i tocava anar-hi.
El que si tenia clar era córrer la distància més curta, coneixedor dels circuits amb pujades i baixades que ens depara sempre aquesta marxa. Així que ha tocat córrer les 11km, acompanyat de l'Imma i en Carlos Grabalosa, i com pressa ni pressió no en teniem, ens ho hem agafat amb tranquil·litat.. sobre tot algunes de les fortes pujades que hem fert caminant. 
Com no podia ser d'una forma, en aquesta marxa i en moltes altres similars, al finan un bon avituallament amb butifarra, beguda, amanides, xips, vi... per recuperar les energies.
Us deixo un parell d'imtages, una d'en Xicu amb les Girunneres, algunes d'elles s'han atravit amb els 15 i els 20kms, i una altra d'un grup de Girunneres..
Bona setmana a totes i tots... salut i kms


domingo, 19 de febrero de 2017

Marató Vies Verdes 2017

Avui ha tocar córrer una nova marató, la que feia 96. Aquest cop era la 5na edició de la Marató de les Vies Verdes que uneix Girona amb Platja d'Aro, amb la sortid a 100 metres de la porta de casa, més fàcil no podia ser. Dóna gust eixecar-te tranquil·lament, esmorzar, baixar a fer un café amb els amics i dirigir-te a la sortida caminant en un moment.
Molts amics i coneguts per aquesta nova edició de la prova, amb la sortida conjunta a la mateixa hroa, en diferents punts del circuit, dels 10,21,1,30 i 42,2kms. 2 quilòmetres pels carrers de Girona abans d'agafar la Via Verda.
Un recorregut ja conegut d'altres edicions, que ha començat amb el sol apretant per ser l'hora que era i el mes en que estem, febrer. Més endavant ha quedat tapat pels nubols, tot i que arribant a Platja d'Aro ha tornat a sortir l'astre rei, que ens ha apretat de valent. 
En quant a la marató, aquest cop he decidit desconectar, i anar per sensacions, tot i portar el rellotge en marxa. He corregut de forma valenta, enfrontant-me a cada quilòmetre amb seny, però com si fos l'últim. Una actitud valenta ampliable a qualsevol aspecte de les nostres vides. 
Uns quilòmetres els he compartit, més endavant del trajecte, amb en Manel Barroso de Sants Coloma, a qui conec de fa temps. Malauradament en un moment donat ha hagut d'afluixar el ritme i s'ha quedat darrera. També he tingut el plaer de córrer uns quilòmetres al costat d'en Ricard, un jove atleta de Palafrugell que corria la seva 7na marató. 
És curiós el que aprens de la gent i les seves motivacions i lluites compartint tram en una marató. Aquest noi, que també va finalitzar el Ironman de Barcelona el 2016, va comemçar no fa gaires anys a fer esport per lluitar contra la seva genética, la que li ha vingut d'herència, després d'haver arribat a un pes considerable. Ha fet de l'esport de resistència una lluita contra aquesta tendència... Felicitats Ricard.
Si un tram ha sobrar, ha estat el del passeig, amb un fort vent que impedia l'avanç dels maratoniats, i sobretot amb l'inconvenient d'haver d'esquivar als passejant que hi havia, totalment insensibles al córrer dels esforçats maratonians, amb més de 41 kms a les seves cames.
Sort que abans del gir final hi havia tota "l'afició" esperant per animar: la gent del club, les Girunneres.. per acabar de donar ànims, i la cervesa que m'ha donat en Joan Lopez. Al final un gran temps de 3h48'22", el millor de les últimes maratons.
Propera parada a Barcelona, si tot va bé, on tocarà acompanyar a 2 debutants amb qui estic entrenant, en Jaume Roca i en Joan Lopez.
Bones setmana a totes i tot, salut i kms






viernes, 13 de enero de 2017

10a Marató x la Marató de TV3

Amb un mes de retard, però aquí arriba la crónica de la 10a edició de la Marató x la Marató de TV3 que es va disputar el 18 de desembre de 2016.
No es pot negar que el temps passa ràpid, i el que va començar com un projecte il·lusionant l'any 2007, córrer una marató benèfica pels carrers de Girona amb motiu del programa La Marató de TV3 per recapatar diners, arribava aquest 2016 a la seva 10a edició. 10 anys on ha passat molta gent, molts companys i amics que amb el seu granet de sorra, corrent o caminant, més o menys kms., han contribuit a fer d’aquesta marató solidària un gran aconteixement.
Aquest 2016, per diferents motius tornavem al circuit anterior que haviem variat al 2015, en el qual haviem afegit un bucle pel Pont de Pedra que ens portava fins la Plaça Catalunya. Si bé es guanyaven uns metres per volta, amb el que es reduien una mica el número de voltes que haviem de fer, també soposava un major esforç a nivell de voluntaris i sobretot de reestructuració del trànsit de vehicles. Així que tornavem a l’anterior, i com temps enreda, amb la sortida i arribada a la zona del Pont de Pedra, cap al final del carrer Santa Clara.
Molt ambient a la sortida, i sobretot una bona quantitat de companys que fariem aquest cop la marató sencera, des dels habituals de cada any, al grup dels Trankils, amb el seu president al capdavant, en Narcís de Los Llanos, que aprotaven 5 maratonians, i altres companys que també havien decidit fer els 42,2kms. I com no, un altra any teniem amb nosaltres els Bombers, que de dos en dos, amb l’equip de intervenció, s’anaven rellevant volta a volta per acompanyar-nos.
Un rimte més alt del previst per part d’alguns corredors feia que aquest cop al poc de començar, i al contrari de la edició anterior on un grup compacte va fer els primers 20kms, la gent quedès dispersa. I tot i els intents per intentar afluixar el ritme i que la gent tornès a anar en grup, moltes cames ja havien quedat tocades.
Volta a volta, i amb un dia amb un sol que feia que córrer fos agradable, vam anar sumant voltes, animats per la gent que o bé havia corregut o caminat una estona, o bé pels que també venien senzillament a animar o que caminant per la zona ens donaven el seu soport.
Passada la mitja marató, un avituallament extra, proporcionat per la Cati que ja havia fet les seves voltes i estava animant, servia per recuperar forces. I és que davant la mirada desconcertada en alguns casos d’altres corredors, menjar-se un croasant en plena marató quan ve de gust, és tot un plaer (el que demostra que tota la informació sobre entrenaments, nutrició i altres que ens proporciona el Senyor Google esta sobrevalorada).
Últimes voltes com cada any reagrupant a tothom, per tal definalitzar junts amb els bombers davant  i nosaltres darrera, bé, en aquest cas la foto va quedar una mica espatllada doncs un dels atletes participants es va anticipar als bombers, possant-se davant d'ells per la foto i arribant braços enlaira com si hagués guanyat la marató… que en cap cas era una competició.
Aquesta edició del programa La Marató de TV3 anava dedicada a l’Ictus i a les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques, i el nostre esforç va aportar la bona quantitat de 3.112 euros, que sumats a les 9 edicions anteriors, fan un total de 24.598,58 euros recollits en donacions. En quant al temps final, tot i ser el menys important en un acte solidari com aquest, va ser de 3h55’. 
Ara la incógnita es saber que passarà al 2017, doncs amb les protestes de les associacions veinals del Barri Vell sobre tots els esdeveniments que es fan en aquesta zona, sembla que la Marató tampoc podrà realitzar-se en aquesta zona, motiu pel que si s’ha de desplaçar a les afores, sense púbic i gent, no tindrà gaire sentit la seva realització… Temps al temps.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms


 Un moment de la prova al Carrer Santa Clara
 Els bombers també van aportar el seu gra de sorra a la urna de la marató
 Una prova apta per tothom, on es tracta de passar una bona estona fent esport i sent solidari..
 La foto final de la 10a edició de la Marató x la Marató
 Gent de l'Atletisme Girona i les Girunnreres units per una bona causa
 Gràcies Xicu per la cervesa només creuar la línia d'arribada
Amb la representació dels Trankils

domingo, 8 de enero de 2017

2a Cursa popular solidària Serinyà/Mas Casadevall

Després de acabar l'any 2016 amb la Marató per la Marató de TV3, i les Sant Silvestres de Riudellots, Borgonyà i Girona, avui ha tocat començar un nou any atlètic amb la 2a edició de la marxa solidària de Serinya, per la fundació Autista Mas Casadevall. Després de córrer a la primera edició, tenia ganes de tornar a fer-la, per una part per ser un circuit atractiu, amb una mica de pujada al principi, i molt planer la resta amb bons paisatges a la llunyania amb la vista de les muntanyes, i un final passant al costat de les coves de Serinyà. Però sobretot per poder col·laborar amb la gent de la Fundació Autista Mas Casadevall, que fan una molt bona feina.
Circuit de 8,3kms, que si bé al principi semblava que seria en un matí fred, finalment han sigut molt agradables de córrer. Molt bon ambient a la sortida, amb molts corredors i corredores de les comarques banyolines, que per proximitat eren els que estaven més a prop. Al ser una cursa amb un circuit que ja coneixia, i sense gaires dificultats, he aprofitat per apretar una mica, sense buscar res en concret, ni per avui ni per futures curses, però si per disfrutar una mica del ritme. De fet he aconseguit córrer en el mateix temps de fa un any (bé, en 10 segons menys), sense tenir tampoc la sensació d'haver-ho donat tot en cap moment. Al final un bon esmorzar amb butifarra, i el petit detall de una espelma feta a la mateixa fundació per les persones amb autisme. Un detall d'aquells que agraden pel seu veritable valor.
Ara a esperar properes proves, però aquest any amb una perspectiva diferent, crec que toca córrer algunes maratons, (arribi o no aquest 2017 a les 100 maratons), realment la distància que més m'agrada i en la que estic més cómode, i deixar de banda estar en tantes curses i marxes. Això si, sense deixar de fer allò que m'agrada... córrer pel gust de córrer i amb la gent que m'agrada córrer..
Bona setmana a totes i tots.. salut i kms





domingo, 11 de diciembre de 2016

1,2,3... Porqueres, Ardenya i Crespià

 Porqueres
Tants dies de festa aquesta setmana han donat per córrer diferents curses... de fet entre dijous i diumenge han sigut 3 en totas. Dijous dia 8, festiu, arribava una clàssica del calendari, la 21a edició de la Cursa de Porqueres, amb un recorregut ja clàssic de cada any de 7,2kms, amb sortida i arribada al Pavelló d'aquesta localitat, i amb trams de pujades i baixades pels camins i boscos que envolten Porqueres. Com sempre al finalitzar, no ens va faltar el pa amb butifarra, acompanyat de beure.
El dissabte tocava anar a córrer a muntanya, a la localitat de Santa Cristina d'Aro, on es celebrava la Marató de l'Ardenya, amb les seves diferents distàncies. Al programa hi havia 10, 21, 42 i 63kms, i cap allà vam anar amb un grup de Girunneres i companys gironins. La prova escollida eren els 10km, la muntanya no és el meu habitat natural precisament, però era una bona distància. De fet, els primers 3kms son planers, pels carrers del poble i la pista que voreja el camp de golf. A partir d'aquí camins  on es podia córrer, amb pujades i baixades, abans d'uns últims 500metres que enfilaven fort cap amunt, on va tocar caminar una mica. Igualment un primer tram de baixada també tècnic, i com no m'agrada caure, va tocar baixar amb molta precaució fins arribar a una bona pista, que al llarg dels últims 2,5kms, ens portava, casi volant més que corrent, fins l'arribada. 
Allà ens esperava la butifarra, les clares, flams, llaminadures, fruita... una bona forma de recuperar les energies perdudes.
I pel diumenge una nova prova al calendari, la Marxa de Crespià, amb un bonic recorregut de 9,5kms per camins on sempre s'ha pogut córrer. Prova gratuita organitzada per l'ajuntament, amb una mica de 100 participants per aquesta primera edició, freda a primera hora amb la tramuntana, però agradable a l'hora de córrer. Al final un bon avituallament self servies, amb taules amb pa de pagès, tomates, embotits, begudes, vi.. tot era qüestió de preparar-te tu mateix l'entrepà. Una prova que repetiremt segur.
Per la propera setmana, el diumenge 18, una nova edició de la Marató per la Marató de TV3, que cumplirà 10 anys d'existència. Us esperem al Carrer Santa Clara, al costat del Pont de Pedra. Recordeu que heu de fer el vostre donatiu, i podeu córrer o caminar les voltes que volgueu.
 10km de l'Ardenya
Crespià

lunes, 28 de noviembre de 2016

10 Marxa popular de Banyoles

Amb en Jordi Rosell, en Tià Lloveras, en Joan Lopez i l'Àngel Bordas
Ahir diumenge es va celebrar la 10a edició de la Marxa Popular de Banyoles, tot s'ha de dir, de la nova etapa, doncs ja s'havia fet la volta a l'Estany fa molts i molts anys, abans de desaparèixer i tornar amb aquest nou nom. 
Tot i que s'ha de dir que el nom apropiat hauria de ser Cursa, i no marxa, doncs es distribueixen premis en totes les categories, cosa que va fer que els atletes capdavanters a les curses gironines i fossin tots.
Matí agradable, amb estonetes d'una mica de sol i també de cel cobert, la sortida estava situada a la Plaça de les Rodes, i des d'aquell punt ens dirigiem cap a Mas Palau, abans d'enfilar propiament el circuit al voltant de l'Estany, fins la zona de Can Morgat, on agafavem una mica del camí de Puig Clarà, i camins humits en direcció al col·legi Frigolet. Camins humits per la pluja caiguda, amb una capa de fulles que feia que les cames rellisquessin, i s'hagués de córrer amb precaució.
Últims 2 kms de nou a la zona de l'Estany, per arribar a meta on ens esperava el pa amb butifarra per recuperar la energia perduda.
Bona setmana a totes i tots.. Salut i km