miércoles, 25 de febrero de 2009

SOBRE MARATONS...(2)

Algunes imatges de la Marató de Cheverny

A menys de 4 dies per la Marató de Barcelona, ja tenim la confirmació de dorsals. Aquest any, toca el 875. I com us vaig dir, al anterior escrit sobre maratons, de fa 2 setmanes, alguna d'aquelles podia caure aquest any.... i efectivament, després de parlar amb la familia, i veien que les dates d'aquest any son bones, ens anem, el primer cap de setmana de Setmana Santa, a Cheverny, a correr la 8ª Edició de la Marató de Cheverny, coneguda com la de Tintin, per ser el castell que va inspirar al famos castell de Moulisart, de les aventures del personatge.
Castell de Cheverny, punt de sortida de la Marató

Després de haver solucionat el tema del hotel, sempre el primer a mirar (de que serviria fer la inscripció, si no tens on anar a dormir), amb un hotelet, en un poble d'aquest petitons i idilics, a 8 kms de Cheverny, i a un preu més que raonable, 180 euros, una habitació de 4 persones, per a 2 nits (o sigui, perque ens entenguem, a 22,5 euros persona per nit), ja he procedit també a realitzar la inscripció a la Marató. Com vaig explicar al anterior escrit, poc més de 1.000 persones, un 25% per camins, bandes de música durant el trajecte, i al km.38, un majestuos avituallament, amb els Dupont i el capità Haddock, a base de formatges de la zona i vi de Chaverny. Vaja, que els ultims 4 kilometres poden ser llarguissims.

I per dissabte a la tarda, quan arribem, una Pasta-party, en una de les sales del castell, amenitzada amb música i presencia de personatges tintineros.

MARATÓ DE BARCELONA

I per aquest cap de setmana, una nova edició de la Marató de Barcelona, en la que ens trovarem molts companys del Atletisme Girona. A veure si ens trovem entre 3/4 de 8 i les 8, al peu de les primeres escales (just darrera els calaixos de sortida), i ens fem una foto tots plegats. No patiu, que portaré la càmara a sobre. Sort a tots

lunes, 23 de febrero de 2009

2 CURSA BOMBERS DE GIRONA

Abans de la sortida de la Cursa de Bombers, amb uns quants companys
A falta de una setmana per la Marató de Barcelona, hihavia 2 alternatives, Bonmatí o la Cursa dels Bombers de Girona que no havia fet encara (de fet és la 2ª edició, tot s'ha de dir). Bonmatí no em venia gaire de gust, i per horari i per altres factors, al final em vaig decidir per la dels Bombers. Dona gust, poder eixecar-se un diumenge, una mica més tard, per anar a correr a prop. La sortida era a les 10h, i com haviem quedat a les 9, fins a 2 quarts de 9 he pogut estar al llit.

En quant a la cursa, poca gent, al voltant de 100, doncs a part de no haver fet gaire propaganda, coincidia amb la de Bonmatí, una clàsica a la provincia. I pensar que la setmana pasada no va haber-hi res a Girona !!! tant costa preguntar les coses, sobre tot quan és una cursa nova? en fin, circuit de 11, 3 kms, amb una sortida molt ràpida, cap a Vilablareix, per empalmar amb el circuit de la cursa de aquest poble. Prop de 4 kilometres planers, uns 2,5 de pujada per muntanya i bosc, amb algun petit tram dur, per a continuació baixar cap a Sant Roc, i planejar els ultims kilometres, a un ritme de vertigen, de tornada al Parc de Bombers. Al final, amb en Daniel i en Pablo, ens ha sortit un temps de 48'45", i un bon entrenament de calitat de cares a la gran cita de diumenge que bé, la Marató de Barcelona, la que farà la nº54 i segona del 2009. En finalitzar la cursa, una bona butifarrada per tothom, amb allioli i un bon porró de ví.
I aquesta setmana pasada, el que realment ha donat gust, és que la fred, si més no momentaniament, ha quedat enreda, i ha començat a brillar el sol amb més intensitat, cosa que encara fa venir més ganes de sortir a fer els entrenaments, sobre tot en bicicleta. Ja podeu començar a preparar les cremes solars, que s'acosta la primavera.

MARATÓ DE SEVILLA
Ahir es va celebrar també la 25ª edició de la Marató de Sevilla, amb la participació de alguns companys de club i de Girona. A falta de sentir els seus comentaris, aqui us deixo alguns resultats:
Juan "keniata Blanco" Valsera: 2h41'32"
Quim Cots: 2h52'38"
Llorenç Puig: 2h59'22"
Dani Juncà: 3h16'54"

domingo, 15 de febrero de 2009

SOBRE MARATONS....

Com avui no hi havia cap cursa on anar, i ha tocat per un entrenament per acabar de preparar la marató de Barcelona, us parlaré sobre 6 ó 7 maratons de les curioses, d'aquestes apartades de les grans parafernalies de les multitudinaries, però realment interesants per l'entorn on es disputar o per el seu significat. Totes estan al punt de mira, a veure si amb una mica de sort una d'elles pot caure aquest any, i és que el mon és un lloc maravellos... per correr maratons.
La gran majoria, hem llegit de petit, algun dels contes clàsscis de Hans Cristiansen Andersen, entre ells titols com "L'anaguet lleig", "El soldadet de plom" o "La rateta presumida". Doncs bé, al seu poble natal, Odense, a Dinamarca, cada any es celebre la H.C.Andersen Marathon (www.hcamarathon.dk/). L'edició d'aquest any serà el proper 20 de setembre, i com a cada edició, es reuniran un nombre de maratonians, no gaire elevat, disposats a viure l'ambient d'aquest poble on va neixer l'escritor, i superar els 42 kilometres.

Hans Cristiansen Andersen
I a poc més de 300 kilometres de Girona, prop de Montpellier, trovem , el primer cap de setmana d'agost, una altra marató curiosa, la Marathonion (www.pven.org/accueil.php), o marató de la ceba. A la zona s'hi culitiven cebes dolces, i aprofitan per fer, amb altres curses que organitzen durant l'any, aquesta marató. Menys de 100 participants (es pot fer també per relleus de 2 corredors), 80% d'asfalt i la resta de camins, i 800 metres de desnivell positiu... pinta bé.
Cartell de la Marathonion del 2008

Aqui va una altra, en una petita illa, situada entre Gran Bretanya i la illa de Irlanda, hi trovem la Illa de Man, crec que celebre també per alguna cursa de motos a traves de les seves carreteres. Doncs aqui també, el segon cap de setmana d'agost, hi celebren la seva Marató (www.iomvac.co.uk/). Una altra marató amb molt poca gent, i que si no vaig errat, fa poc va guanyar en Ricard Verges, en Ricardinyo, asidu a les curses catalanes.




Només per veure l'escena de la foto següent en viu, val la pena desplaçar-se a la zona, el Mont Saint Michel, a la zona nord de França, també té la seva marató. Els amants del ciclisme recordareu una etapa, en temps de l'Alex Zulle, que va acabar aqui, i va ser una trampa per l'embarrat que havia deixat la marea al baixar. Al maig hi trovem la seva marató, amb sortida desde Cancale, i sempre al punt de mira l'arribada (www.montsaintmichel-marathon.com/)


El Mont Saint Michel, reflexat al mar
Ara una sobre comics, i concretament sobre un personatje sobre el que tothom ha llegit o escoltat alguna cosa algun cop, en Tintin. Doncs si, també hi ha una marato d'en Tintin, a la localitat francesa de Cheverny, 200 kilometres al sud de Paris. I per que el nom? doncs per el que sembla el castell d'aquesta població és el que va inspirar en Hergé per fer el famos castell del comic, Moulisant. Marató amb poc més de 1500 participants, amb sortida i arribada al castell on hi trovem un museu sobre en el personatge, amb molts talls de bosc, i amb alguna sorpresa en forma de personatge per el recorregut (http://marathondecheverny.free.fr/). la data d'aquest any, el 5 de avril.

En Tintin amb l'inseparable Milú.
I sense sortir de França, al nord oest del pais, i practicament en el punt més al oest de tots, la Marató dú Bout du Monde (podriem dir la marató de la punta del mon). Amb sortida en una reserva natural, a peu de mar, a Pointe du Raz, en un circuit d'anada i tornada fins a Dovarnez, i limitada a 1.000 corredors per la infraestructura de la mateixa carretera, petita. Per el que sembla, les vistes al mar, inoblidables (www.lemarathonduboutdumonde.com/). Com a particularitat, es celebra cada 2 anys, i la propera edició serà de 4 de avril del 2010.




Cartell de la edició del 2008 de la Marathon du Bout du monde, i una espectacular imatge de la prova


I una clàsica, tot i ser més multitudinaria, amb prop de 8000 participants (tot i qure reben fins a 15000 solicituts, la Marathon du Medoc, coneguda com la marató més llarga del mon, i perque? doncs sencill, 22 avituallaments durant la cursa, 23 punts de tast de vi (estem parlant de la zona de Burdeos), 55 animaciona per el camí, i la obligatorietat, si no ets elite, de correr disfrassat. La propera edició és el 12 de setembre (www.marathondumedoc.com/).


Cartell de la 25ª edició de la marató del Medoc


I per finalitzar, aqui a la Península, a l'agost, tenim una marató també molt entranyable i casolana, en el que és el poble més petit d'Espanya que organitza una marató (i potser del mon), la Marató del Rio Boedo, a Bascones de Ojeda, a la provincia de Palencia, i que es trova a 110 kilometres del pople on vaig cada any a Cantabria. La edició del 2009 és el 16 d'agost, diumenge al matí, i el dissabte a la tarda organitzen una mitja (molt, però que molt tentador), no tenen plana web (només un mail i in telefon), no cobren inscrpició, i com per no tenir, no tenen ni pavelló, et vas a dutxar a casa de algun veí. I al finalitzar, dinar per corredors i acompanyts.

Logicament, com aquestes segur que n'hi ha moltes, però aqui us he deixat una petita mostra, de maratons, allunyades de les populars i masificades, però que al final tenen els 42.195 metres igualment, que és lo que importa.

domingo, 8 de febrero de 2009

MARXA DE LA NESTLÉ

Amb companys de l'Atletisme Girona, abans de la sortida
Aquest matí s'ha fet una nova edició de una de les proves veteranes del calendari gironí, la Marxa de la Nestlé, que arribava a la seva edició 31. I després de dos dies amb unes temperatures agradables, avui el matí s'ha eixecat fred, fred... amb un grau negatiu al moment de la sortida, on ens hem reunit 100 socis del Atletisme Girona.
La intenció primera era anar a rodar abans de la sortida uns 45' amb la Mina, en la seva preparació cap a la Marató, i després empalmar a les 9h amb la sortida per fer la volta curta de 11 kms, però entre que no saviem ben bé si la sortida era a les 9h ó a les 9h30', hem anat sortint tots, caminants i corredors, i al final ens han sortit una mica més de 16kms, fent la volta petita sencera, i repetin el bucle petit a Sant Gregori per els camins de la vora del Ter, i el tall d'asfalt que torna cap a Sant Gregori.
En quant al recorregut, després de un tram inicial per la via verda que ens portava cap a Sant Gregori, ens dirigiem,per asfalt, cap al camp de futbol, per tot seguit girar cap a l'esquerra, per camins de terra, encara glaçats, que van seguin el curs del Ter, fisn arribar a l'avituallament, on girant cap a la dereta,ens dirigiem de nou a Sant Gregori, per arribar per la via verda a la fàbrica de la Nestlé.
I al finalitzar,lo millo de la marxa (i de la majoria), un bon esmorçar amb buti, cansalada, pà i beguda. I per als que volien, café amb la posibilitat d'afegir-hi un raig de conyac o d'anis. I d'obsequi, com no, una motxileta amb 2 pots de café soluble, tot i que molts haguessim preferit com l'any passat, una bosa de plastic (que motxiles ja en tenim moltes), i a més del café, algun bombó i xocolatines, que com a minim ens atipem. i a tot això.... només quedan 3 setmanetes per la Marató de Barna. Apa, no us emprenyo més, que demà al matí toca examen de Historia del Art, i vaig a estudiar una mica més.
Companys de la marxa, assaborint l'esmorçar al finalitzar.

Aquesta per que agafeu una mica de gana.....

domingo, 1 de febrero de 2009

SINDROME DE RETT


http://www.rettcatalana.es/

Suposo que molts esteu esperant les impresions sobre la mitja de Granollers, disputada aquest matí, i molts de vosaltres, al igual que jo, teniu la gran sort de ser pares o mares, i de veure com els nostres fills i filles creixen plens de salut. Però això, no és igual per tothom, i feia temps que tenia ganes de publicar un article sobre la Sindrome de Rett. I crec que avui és un bon dia, per abans de pasar a un tema més trivial com pot ser una cursa a peu, parlar sobre una malaltia que afecta a Catalunya a prop de 200 nenes (és molt rar que afecti a nens, i en aquest cas, el desenllaç és fatal), un tema crec que molt més important i serios. Per això, em vaig reunir amb l'Albert Falgueras i Vilà, pare de una nena amb la SINDROME DE RETT, i prsident de l'Associació Catalana de la Sindrome de Rett (http://www.rettcatalana.es/), una malaltia considerada minoritaria, però que per desgracia existeix.

I així, amb un café a la taula, vaig poder compartir una estona amb aquest amic, i parlar una mica sobre les inquietuts, tant a nivell de pares, com desde l'Associació, sobre els objectius, el dia a dia de una familia afectada per aquesta malaltia, i sobre el futur de les nenes.

El primer pas es saber, amb una breu explicació, que és la Sindrome de Rett, com i quan és detecta. Més que una entrevista, us relataré les opinions de l'Albert. Cal dir que és una malaltia genética, deguda a una alteració a nivell genetic i que afecta només a nenes. El creixement, fins als 6 mesos és normal, i a partir d'aqui és quan es començan a manifestar una perdua d'habilitats, a nivell motriu, de la parla, a l'hora de menjar. Un primes pas és la visita al pediatre, i a continuació al reuroleg, que és qui fa el diagnostic. Sol haber-hi quatre etapes en la Sindrome de Rett, la primera i la tercera son de caràcter degeneratiu, mentrés que la segona i la cuarta son deestabilització. Cal dir que va ser detectada per el Dr. Andreas Rett (de qui va prendre el nom), i va rebre reconeixement mundial a partir del 1.983, amb el treball del grup del Dr. Bengt Harberg.

Un altre dels temes dels que vam parlar, va ser l'Associació Catalana de la Sindrome de Rett, quins son els seus recursos i els objectius, els actes que organitzen i els objectius per millorar el futur de les nenes ( i dones en el futur).

L'Albert ens comenta, que una de les tasques principals, és donar informació i molt de soport a les families, sobre tot en els moments més durs, al ser diagnosticada la malaltia. També acudeixen a congresos que es poguin fer a nivell europeu o mundial sobre la Sindrome, per a continuació informar a les families sobre els avenços que es poden anar produint, i les diferentes conclusions dels congresos. En quant als recursos, venen per part de les families asociades, dels socis col.laboradors, del sopar que s'organitza cada any (i que aquest 2.009, seguin el periode bi anual, es farà a Girona), i de diferents actes que s'organitzen, ja sigui desde la mateixa associació (el nadal passat es va fer un concert de Gospel a Barcelona), com de entitats col.laboradores (us recordo que desde l'Atletisme Girona i l'Ajuntament, s'organitza cada juny un Aquatló popular per la Sindrome de Rett).

La majoria de aquest ingresos, van destinats a la investigació de la malaltia,pensant ja en un futur, esperem que no gaire llunyà, en que es pugui trovar una solució per curar la malaltia i millorar la qualitat de vida de les nenes afectades. En quant als objectius, el més ambiciós, serà el de construir una centre de dia i residencia per les nenes. De moment, ja disposen de uns terrenys cedits per l'Ajuntament de Montcada i Reixac, ara només els hi falta la part més complicada, la negociació de la construcció del edifici, que esperem que en un termini mitjà, arribi a quedar solucionada i aquest gran projecte sigui realitat un dia no molt llunyà.


L'Albert Falgueras, en una foto al bar El Sitrell
El darrer tema del que vam parlar, és el que afecta més directament a les families, el dia a dia dels pares i les nenes, de la convivencia diaria, que si normalment ja sol ser dificil, imagineu en aquests casos. El primer que cal dir, és que la dependencia de les nenes amb els pares és total, i que requereixen una dedicació plena, desde el matí al eixecar-se, fins a l'hora de anar a dormir. Els pares i educadors han d'estar continuament al costat, per vestir-les, rentar-les, donar el menjar, portar-les als centres o col.legis on son ateses. En aquest punt, cal dir que una de les tasques principals dels educadors i dels pares, és incidir en la estimulació continua de les nenes, mitjançant jocs i activitats com pot ser la natació, gimnasia, equitació... I estar sempre disponible, per si apareix unmoment de crisis (poden patir atacs epiléptics).

Una cosa esta clara, després de haver compartit aquesta estona amb l'Albert, i és que com qualsevol de nosaltres, estimen a les seves filles per sobre de tot, i sempre busquen el millor per a elles, tant ara com en el futur, mirant que dintre de tot, puguin ser lo més felices posibre, i esperant que en el futur, si més no, arribin a gaudir de una qualitat de vida millor, i esperant, sobre tot, que un dia es trovi el remei per aquesta malaltia. Esperem que aquest futur, sigui lo més proper posible.

Només queda recordar que el proper 14 de juny, a la piscina municipal de la Devesa, es celebrarà la 3 Aquatló Popular de Girona per la Sindrome de Rett, amb unes distàncies asequibles per tothom, amb 100 metres de natació i 1.600 metres de cursa a peu, i que també es podrà fer per relleus. L'any anterior, entre els participants, van haver-hi algunes nenes amb la Sindrome de Rett, portades en cotxet per alguns dels pares, entre els que hi havia el gran Pipin, i mainada, com el fill de l'Albert, en Sasha, de 6 anys... o sigui, que no hi ha excusa. Us hi esperem a tots.



Reportatje sobre l'Aquatló, a la revista del 2.008 editada per l'Associació Catalana de la Sindrome de Rett

MITJA MARATÓ DE MATARÓ

I ara, una petita crónica de LA MITJA. Amb la por al cos per la pluja caiguda ahir, ens hem presentat a Granollers, i després de caure una mica d'aigua al voltant de les 9h, finalment el temps ens ha respectat. Molta, jo diria que massa gent, per la situació en que esta la sortida, i una gran crítica, com pot ser que tinguen la inscripció tancada desde finals del any passat, i saben la gent que hi ha inscrita (i suposo que també deuen saber els voluntaris i demés que tenen).... hi hagui gent que es quedi sense malles? Entenc que el tema de les talles és molt complicat, però si 1 més 1 son 2, per logica, si hi ha 7.000 persones entre inscrits, voluntaris i demes, (o els que hi haguin), ha d'haver-hi com a minim el mateix numero de prendes.

En quant a la mitja, he tingut el plaer de coneixer en persona, prop del kilometre 12, en Bufal Voraç, un seguidor del club, a part de haver saludat a companys que no veig gaire sovint, i comprovar com els entrenaments d'en Robert per la Marató dels Sables, van tinguen el seu fruit. Anim que ja queda menys. Voleu saber el temps... 1h26'23 desde que he passat per sota l'arc de sortida, i segueixo opinant, que ara és més divertit fer maratons a un ritme més tranquil, i sense patir tant. A tot això, només queden 4 setmanes per Barcelona, que ja comenco a tenir ganes.

Foto, com no, feta al bar, abans de la sortida, amb en Jordi, la Mina, en Llorenç, en Daniel i en Lluis