domingo, 26 de mayo de 2013

AMICS....

 Moltissims quilòmetres correguts junts, i moltes experiències compartides...
Avui era d'aquells dies en que corres per alguna cosa més que finalitzar una cursa o un entrenament. Diuen que qui te amics te grans tresors, i és ben cert. Dilluns va ser l'aniversari d'un gran amic amb qui he compartit moltes maratons i molts viatges per Europa, en Llorenç Puig, que feia 46 anys. I boig com és (en definitiva com jo...), es va plantejar el repte de córrer 46 quilòmetres donat 23 voltes a un circuit a la zona de Domeny. Ell en feia 46, i els amics anavem a córrer una estona, o més, i l'acompanyaven.
M'he incorporat al repte quan ell ja portava 14 kms recorreguts, i la meva idea inicial de córrer uns 20 kms ha acabat des del primer pas amb el proposit, ja que hi era, de fer al seu costat els 32 que li faltaven, com ha acabat succeïnt. A cada pas per la carpa, paravem per posar en Llorenç dues espelmes, una per cada quilòmetre de la volta, en un pastís que més tard s'han menjat, i a fer l'avituallament, molt complet (aigua, energetics, barril de cervessa, patates, olives, xuxes... en fi, de tot).
Molt bon ambient durant tot el matí, que ha finalitzat amb la consecució del seu repte, que ha realitzat en una mica de 4 hores, acompanyat i animat per molts amics.  FELICITATS!!!!
EMPÚRIES: RECORDANT FILÍPIDES..
Aquest cap de setmana que ve, hi ha dues curses gratuites a Girona, el dissabte una per la Arteriosclerosis (9h- 5,2km), coincidint amb un congrés de medicina que es fa a Girona, i el diumenge la Cursa a l'Alba de Salt (9h-9km), organitzada per Esports Parra. Si algú vol comprar el llibre, allà hi serè amb exemplars per vendre i dedicar...





domingo, 19 de mayo de 2013

25 Anys de triatló...

 Natació en aigues mogudes.... emocionant!!!!
Sembla que fos fa 4 dies,  i ja porto 25 anys corrent triatlons... Si, lluny queda aquell agost del 1989 en que vaig debutar al triatló de Salitja. Va ser com un enorament a primera vista, doncs dues setmanes després ja repetia al triatló de Banyoles, i encara tindria temps a mitjans de octubre de fer un triatló ja desaparescut fa molts anys, el de Palafrugell, amb uns circuits veritablement espectaculars. A partir d'aquí, en vingueren molts més, en aquells temps, a part de Sant Feliu de Guíxols, tots eren de distancia olímpica, o com es deien en aquell moment, triatlons "A". Van arribar els primers "B" (2.500 metres de natació, 80 kms de ciclismo i 20kms de cursa a peu), El seguent pas, va ser el salt al Ironman (any 1994), també alguns triatlons de distancia "C" (3.000m./120km(30km).. totes les distàncies han passat per les meves cames, gaudint de cada moment viscut, i com sempre, de les amistats fetes.
Aquests últims anys, amb no tantes ganes de entrenar el ciclisme (la perillositat de les carreteres ha augmentat considerablement i m'ha tren les ganes de fer-ho), he seguit corrent alguns triatlons de distancia sprint, per seguir vinculat a aquest apassionant esport. I ahir dissabte, va tocar començar la que és la meva 25a temporada, en un dels triatlons més emblemàtics de Catalunya, el de Sant Feliu de Guíxols, el primer triatló sprint que es va disputar a casa nostra, i que porta ja 24 edicions. Dels 150 triatletes que corriem els primers anys, s'ha passat a més de 500 entre totes les sortides efectuades.
La natació, de 750 metres, es va disputar en un mar mogut, però sobretot, molt entretingut, amb les onades picant contra els atletes. El tram cicliste, com sempre, a la carretera que porta des de aquesta localitat fins a Tossa de Mar, un veritable trencacames, amb cosntants pujades i baixades, però amb unes vistes maravelloses de la Costa Brava. Aquest va ser el tram més complicat, i és que no tocar la bici de carretera des de el juliol passat, i portar només 150kms de Btt aquest any, es va notar. Finalment, 5kms de cursa a peu per la zona portuaria i l'espigó, en un circuit molt ràpid.
I la veritat, si disfrutava fa 25 anys, als meus inicis en aquest esport, puc dir que aquest cop encara he disfrutat més que en aquells anys... No se si caurà algun triatló més aquest estiu, espero que 1 ó 2 sprints si son a prop poden caure, però de moment, ja he complert en aquest aniversari.
 
Recordeu també, que si encara no teniu el llibre "Empúries: recordant Filípides", i esteu interessats en ells, us podeu posar en contacte amb mi directament, també els porto a les curses a les que vaig, i el trobareu a la botiga Esports Parra del C/Migdia 1, de Girona.
 
 
Les onades picant contra l'espigó de Sant Feliu de Guíxols...
 Sortida de l'aigua..
 Apunt de finalitzar el ciclisme, descordant les sabates...
 Començant la cursa a peu
 Finisher per 121a vegada en un triatló...
 


domingo, 12 de mayo de 2013

Curses gratuites....

S'acosta el juny.... i el mes començara a Girona amb 3 curses gratuites. En aquest temps en que les curses puguen els seus preus d'un any per altre, de vegades de forma desorbitada, encara queden llocs on anar a córrer, de forma gratuita, i amb molt bons serveis. La primera de totes, de nova creació, el proper dissabte dia 1 de juny: 1a Cursa Popular per l'arteriosclerosis, coincidint amb un congres que es fa a la nostra ciutat. Les inscripcions, per internet, les podeu fer a l'adreça que surt al poster. Al finalitzar, esmorzar i samarreta per als participants.
El dia següent, la ja clàssica organitzada per Esports Parra, i que es disputa a Salt, la 23a Cursa a l'Alba- memorial Ángel Velazquez. Una cursa gratuita per les deveses de Salt, de prop de 9kms, amb un gran esmorzar al final. Les inscripcions el mateix dia al costat de la piscina de Salt
I el divendres 7, al matí, una altra que va camí de convertir-se en clàssica, la 7a Cursa de la policía de Salt, un recorregut d'aproximadament 7 kms també per les deveses de Salt, amb samarreta i esmorzar al final. Les inscripcions es poden fer allà mateix, o mitjançant l'enllaç que trobareu a la web de l'ajuntament de Salt. Com veieu, no hi haurà excusa en aquest principi de junt per córrer i disfrutar a Girona.
I recordeu que podeu seguir comprant el llibre "Empúries: recordant Filípides"... el porto a les curses a les que vaig, o us podeu posar en contacte directament a mi.

domingo, 5 de mayo de 2013

Girona: curses populars o curses elitistes....?

 Molts corredors corrent entre els cotxes....
Avui s'ha disputat a Girona una nova edició de la mitja marató de la Ciutat de Girona, i paral·lelament la Cursa "popular" de Ciutat de Girona... i ho poso entre cometes, doncs cada cop més les curses están deixant de ser populars. I no ho dic per el fet de que la gent entreni més i corri més depresa, sinó per el fet de que els veritables atletes populars, els que van darrera, cada cop veuen més truncades les seves ganes de participar.
Si bé fa uns anys algunes curses de 10kms de la nostra ciutat es podien fer en un temps excessiu, 2 hores, el que feia que molta gent sortis caminant i es dediques a visitar tots els aparadors de les botigues de la ciutat, aquests últims anys s'ha racionalitzar fins posar el temps límit en 90 minuts, un temps suficient per córrer aquesta distància, i no allargar molt el tancament de carrers.
Però avui s'ha possat un mal precedent, la cursa s'ha limitat a 1h i 10'. Si, molts dels que correm podem pensar que és un temps més que suficient, però per el corredor popular, aquell que fa altres esports, o el que entrena un o dos dies a la semana, i que vol gaudir de la seva ciutat corrent, aquest temps de tall s'acaba convertint en un martiri.
És curiós que des de la organització es vol incentivar a les escoles de la ciutat a portar la major quantitat d'alumnes, i optar així a un premi en material que repercuteix a l'escola, i que al mateix moment, deixin que els hi retallin el temps de cursa des de les autoritats pertinents. Avui he corregut tranquil·lament amb la Cati, hem finalitzat en 1h i 4', sense parar de córrer, i darrera nostre venia molta gent. I molts d'aquests corredors s'han hagut de jugar el físic corrent entre els cotxes, ja fora de cursa. Un fora de cursa que a més no te en consideració que a la sortida ja s'han perdut uns minuts abans de pasar sota l'arc. Suposo que a part dels adults que s'hi trobaven (i que es pensaran tornar a aquesta suposada festa atlética gironina), quan la mainada hagi explicat a l'arribada als seus pares les condicions en que corrien, més d'un pare i mare deu haver maleït als organitzadors, i deu haver patit per la vida dels seus fills.
Crec que és hora de reflexionar, es volen curses en que només hi hagi atletes de cert nivell, siguin d'èlit o populars ben entrenats, o es vol promocionar, des de les administracions, que els gironins facin esport... començo a creure que només volen el primer, i així, veritablement, anem molt malament.
Faig saber que totes aquestes reflexions les faig des de un punt de vista particular, sense representar en cap moment al meu club.. son senzillament les reflexions de un corredor que porta molts anys en aquest món, que gaudeix de cada quilòmetre i amic que fa, i que veu com les curses populars a Girona poden acabar "morint" com a tals..
No vull finalitzar la crónica sense fer un homenatge als voluntaris de les curses, aguantan als conductors emprenyats, de vegades als mateixos atletes que els hi fan pagar el seu mal resultat, però sense ells, penseu que les curses no existirien, ni aquí ni enlloc... GRÀCIES COMPANYS..
 L'Eva i en Francesc...
 Incombustible... en Josep Artacho
 El Pibe, el meu mestre maratonià...
 L'Angel Bosch...
En Carles, del Bar El Sitrell, dels fogons a dirigir el trànsit...