martes, 25 de octubre de 2016

Marathon du Toulouse 23-10-2016




Recollida de dorsals a la plaça del Capitoli
Aquest últim cap de setmana ha tocat fer la sortida del Club Atletisme Girona, i aquest cop el destí era la ciutat francesa de Toulouse, on es celebrava la 10a edició de la seva marató, a la que aquest any s'afegien 2 proves més, la mitja marató i els 10km. Una varietat que servia per poder englobar a tots els corredors i corredores, sigui quina fos la seva distància.
Com sempre sortida dissabte al matí amb l'autocar, per arribar cap al migdia a la ciutat per on circula el riu Garona. Amb l'hotel a només 5 minuts del lloc on es donaven els dorsals, i on acabarien el diumenge les diferents curses, el primer era anar a recollir-ho tot per poder disfrutar del dia fent turisme, i com no, gastronomia.
Després d'un bon dinar, una caminada pels carrers de la ciutat, molt ambientats, i no limitat a un petit centre históric, doncs l'ambient s'estenia molt més enllà de la zona neuràlgica de la ciutat. Una mica de descans a l'habitació abans del sopar, i cap a dormir.
El primer ritual del diumenge, l'esmorzar, abans de dirigir-nos cap a la zona de sortida, situada al costat de l'estadi de la ciutat, sede del Stade Toulouse, l'equip de rugby de la ciutat. Un punt allunyat del centre, prop de 3km, però que podiem fer amb el metro gràcies al bitllet que la organització facilitava a tots els participants. 
Diferents sortides, amb la peculiaritat de que primer ho feien els 10km (8:30), seguit de la mitja (8:40) i la marató a les 9:30. Més tard sortirien els components de la marató per relleus. És un horari extrany, sembla que el més lógic seria sortir primer els maratonians, tot i ques segurament la causa més probable pugui ser que d'aquesta forma quan arribavem els corredors de la marató teniem tot l'avituallament per nosaltres, un avituallament complet que les altres curses no tenien.
Un circuit que a la seva primera mitad volta per la periferia de Touluse, per indrets tranquils, per a continuació fer una volta més interior, ja més céntrica i seguint en moltes ocasions el Canal del Midi, i acostant-se cada cop més al centre de la ciutat. De fet els últims 8/9km son una successió de carreres, de girs, que mai estan molt lluny del punt d'arribada. Un circuit que permet als seguidors desplaçar-se i veure als corredors sense haver de caminar molt. L'úlitim km ja en direcció a l'arribada, davant l'ajuntament, és on més animació i seguidors hi ha.
Un circuit força planer, amb alguns ponts com a punts més destacables de desnivell, i sobretot, un servei d'avitaullaments molt complet, cada 2,5km n'hi havia un, de forma intercalada, en un hi havia aigua i a l'altre, molt complet, trobavem aigua, isostar, pepsicola, 7up, fruita i fruits secs, barretes... vaja, que gana no passavem, igual que a l'avituallament final. Només en alguns trams, sobretot al final, el vent ens va impedir de forma més lliure.
I en quant a la marató en si mateixa, aquest cop vaig decidir sortir amb l'Antoni Bautista, que corria la seva marató 26. Junts vam anar fent camí, avançant sempre, disfrutant dels kms, de l'ambient i de la ciutat, i com no, dels avituallament. Al final el nostre temps va ser de 4h18'15", acabant molt contents, sobretot pel fet d'haver compartir el camí.
La 93 ja esta al sac, una mica més aprop de la marató centenaria, i ara toca recuperar una mica les cames, donsc aviat, molt aviat, toca córrer la 94.
Bona setmana a totes i tots.. salut i kms

 Corredors dels 10km
 Corredores dels 10km

 km 42 amb en Toni, saludant als familiars
 Maratonians...

 Corrent pel km 30
Finishers.. 26 i 93 maratons a les cames

viernes, 14 de octubre de 2016

Marxa a Tomet - Medinyà

 Atletisme Girona i Girunneres Esports Parra unins esforços, ilusions i kms
Com cada 12 d'octubre, coincidint amb el dia festiu, es va celebrar una nova edició d'aquesta marxa, que ja esta casi a tocar dels 40 anys d'existència.... que aviat esta dit.
Com cada any un recorregut amb variacions, amb alguns trams que sempre son comuns, i altres que anem descubrint al llarg de les edicions. Mentre els caminants ja feien ruta, els corredors esperavem a que fossin les 9 per començar el recorregut. Pujades, baixades, poc planer i molts camins de bosc, feia que la concentració estigues sempre al 100 per 100 per no caure, com li va succeir a alguns dels participants. 
Moltes cares conegudes i sobretot molts companys del club Atletisme Girona i unes quantes Girunneres. 11,6km que vaig compartir aquest cop amb una de les Girus, la Roser, amb qui vam anar avançant, amb precaució però gaudint dels camins. 
Al final un bon esmorzar ofert pels organitzadors, i uns bombons per deixar rodó el matí.
Bona setmana a totes i tots.... Salut i kms



miércoles, 5 de octubre de 2016

EPIC 360º Experience Menorca

Amb uns dies de retard, per tota la preparació per organitzar la 3a Cursa de la Dona de Girona, arriba la crónica de la Epic 360 Experience. Una prova, cursa, diferent a totes les que he corregut anteriorment. El repte no era petit, es tractava de córrer a Menorca durant 3 dies, un total de 95kms, seguint el Cami de Cavalls, una antiga ruta que es feia servir fa uns centenars d'anys per protegir aquesta illa dels atacs dels pirates.
Al menú 3 dies de cursa, amb una gran peculiaritat, la prova es corria per equips de 2 persones, masculins, femenins o mitxes, i amb dos distàncies diferents la llarga (Epic) amb un total de 150km, i la curta (Experience) amb un total de 95km.
El nostre equip el formavem la Laura Garcia i jo, i arribavem disposats a disfrutar, tot i que pugui semblar extrany associar aquesta paraula al fet de córrer 95km per tot tipus de terreny.
L'arribada a l'aeroport de Menorca ja ens proporcionava un primer tast del companyerisme de la prova, ja coneixem altres equips que hi participaven, i començavem a fer noves amistats. La mateixa organització ens traslladava fins a Ciutadella, on estariem allotjats aquesta primera nit, i lloc on anar a buscar els dorsals i a escoltar el briefing de la prova. Aquest era el primer punt de trobada entre participants i organitzadors, i el lloc on també veiem per primer cop en Dino, el speaker de la prova, sempre disposat a animar i encoratjar als participants.
Divendres començava la primvera etapa, la llarga des de Ciutadella, i la nostra des de Son Saura. Organització complexa i impecable, de 10. Trasllat de maletes al punt d'arribaca, dels participants al punt de sortida, allotjament conjunt en un camping el primer dia i en uns apartaments el segon...
La primera etapa de 29km va començar amb un fet que no m'havia passat mai, un desfalliment al km 6, on vaig estar parat al voltatn de 15', i a partir d'aquí un calvari durant uns quants kilòmetres fins que el cos va acabar reaccionant. Amb bons avituallament durant el camí, poc a poc amb la Laura vam avançar, per tot tipus de terrenys, i sobretot amb unes gran vistes, tant de la costa com de l'interior. Arribada al Campimg Son Bou, una bona dutxa i el dinar ofert per la organització. Després de una mica de descans, el briefing per la 2 etapa i el sopar amb tots els participants.
La segona etapa començava a Es Grau, ben bé a peu de platja, amb un recorregut de 34kms. En aquesta etapa, ja amb bones sensacions i amb més tramps on es podia córrer, també vam anar seguint el Camí de Cavalls, i sobretot indrets íntims de la illa on la majoria de turistes no arribaran mai. L'arribada estava situada prop de la platja de Fornells, i com el dia anterior, després de la dutxa recuperavem energies amb el dinar que ens oferia la organització. Durant aquesta etapa ens va acompanyar durant un tram la pluja, un tram de bosc que va transformar-se en un dels millors moments de la prova, notant l'aigua sobre els nostres cossos. 
A mida que sumavem km al llarg de les 2 etapes, anavem coneixen nous companys de camí, amb els quals coincidiem al llarg de les hores.
I quedava l'última etapa, ja estavem avisats d'un dur tram, ple de pedres, un veritable "mar de pedres" de uns 12/14 km, on córrer seria complicat. Si que fins al primer avituallament, situan al km13, vam poder trotar, igual que al tram final, camí de Sa Vinyeta, ja a tocar Ciutadella. La sortida la feiem a Alocs, en mig del res, però amb un indret fantàstic, on veiem passar als primers classificats de la Epic. 
Aquesta etapa va anar acompanyada de molta calor, sobretot accentuada en el "mar de pedres", on ho hi havia ni un sol arbre on buscar una ombra. És en aquest tram on realment sents una sensació de calma, de pau interior, que poques vegades pots trobar. I finalment arribava la fi d'aquesta camí, l'arc de meta, amb la satisfacció de haver corregut en una prova diferent, on el temps era el de menys, on importava el treball en equip, el companyerisme amb la resta de participants.
La tarda del diumenge i dilluns al matí servia per disfrutar una mica de Maó, caminar tranquil·lament i gaudir dels seus carrers, i de la gastronomia.
Només queda agrair a la organització per brindar la ocasió de córrer per aquests paratges, per tota la infraestructura, i també al meu àngel de la guarda, en Joao, un dels membres de la organització que seguien la prova. El primer dia va estar durant la estona que vaig estar estirat al terra. El segon dia quan em vaig deixar el bidó a l'avituallament, ell que venia corrent per darrera va arribar a mi per entregar-me le bidó.. Eternament agraït.

 Recollints dorsals
 Esperant la sortida de la 1 etapa, amb noves amistats

 Preparats per la primera sortida
 Recuperant forces després de la "pajara" del primer dia..
 Amb la germana d'una amiga nostra, la Rosa Julia, a la que vam trobar a Menorca
 Amb en Dino, el speaker, abans de la última etapa
 Gràcies Joao
 Finishers
 La medalla
Foto de familia