Avui ha tocar córrer una nova marató, la que feia 96. Aquest cop era la 5na edició de la Marató de les Vies Verdes que uneix Girona amb Platja d'Aro, amb la sortid a 100 metres de la porta de casa, més fàcil no podia ser. Dóna gust eixecar-te tranquil·lament, esmorzar, baixar a fer un café amb els amics i dirigir-te a la sortida caminant en un moment.
Molts amics i coneguts per aquesta nova edició de la prova, amb la sortida conjunta a la mateixa hroa, en diferents punts del circuit, dels 10,21,1,30 i 42,2kms. 2 quilòmetres pels carrers de Girona abans d'agafar la Via Verda.
Un recorregut ja conegut d'altres edicions, que ha començat amb el sol apretant per ser l'hora que era i el mes en que estem, febrer. Més endavant ha quedat tapat pels nubols, tot i que arribant a Platja d'Aro ha tornat a sortir l'astre rei, que ens ha apretat de valent.
En quant a la marató, aquest cop he decidit desconectar, i anar per sensacions, tot i portar el rellotge en marxa. He corregut de forma valenta, enfrontant-me a cada quilòmetre amb seny, però com si fos l'últim. Una actitud valenta ampliable a qualsevol aspecte de les nostres vides.
Uns quilòmetres els he compartit, més endavant del trajecte, amb en Manel Barroso de Sants Coloma, a qui conec de fa temps. Malauradament en un moment donat ha hagut d'afluixar el ritme i s'ha quedat darrera. També he tingut el plaer de córrer uns quilòmetres al costat d'en Ricard, un jove atleta de Palafrugell que corria la seva 7na marató.
És curiós el que aprens de la gent i les seves motivacions i lluites compartint tram en una marató. Aquest noi, que també va finalitzar el Ironman de Barcelona el 2016, va comemçar no fa gaires anys a fer esport per lluitar contra la seva genética, la que li ha vingut d'herència, després d'haver arribat a un pes considerable. Ha fet de l'esport de resistència una lluita contra aquesta tendència... Felicitats Ricard.
Si un tram ha sobrar, ha estat el del passeig, amb un fort vent que impedia l'avanç dels maratoniats, i sobretot amb l'inconvenient d'haver d'esquivar als passejant que hi havia, totalment insensibles al córrer dels esforçats maratonians, amb més de 41 kms a les seves cames.
Sort que abans del gir final hi havia tota "l'afició" esperant per animar: la gent del club, les Girunneres.. per acabar de donar ànims, i la cervesa que m'ha donat en Joan Lopez. Al final un gran temps de 3h48'22", el millor de les últimes maratons.
Propera parada a Barcelona, si tot va bé, on tocarà acompanyar a 2 debutants amb qui estic entrenant, en Jaume Roca i en Joan Lopez.
Bones setmana a totes i tot, salut i kms
No hay comentarios:
Publicar un comentario