lunes, 27 de marzo de 2017

10 Marathon de Montauban

Aquest cap de setmana ha tocar córrer una nova marató dins el projecte que m'ha de portar a fer la número 100 a Empúries, si tot va bé, el proper 30 d'abril. El repte no és senzill, es tracta de disputar 5 maratons en 11 setmanes, de les que 3 ja estan pasades (Vies Verdes el 19 de febrer, Bacelona el 12 de març i la de Montauban el 26 de març). 
En un repte així, no és només l'esforç meu de córrer cada cop aquests 42,2kms, és també el repte de la gent que t'envolta, que et recolça, i que d'una forma o una altra, t'ajuden amb la seva energia a aguantar. Son molts i moltes, i en aquest viatge hi ha hagut 2 persones que han estat al meu costat, la Carme i en Xicu, als que conec des de fa molts, molts anys, 2 grans amics que m'han donat el ser recolçament, i que des del moment en que els hi vaig proposar el viatge a Montauban, van dir que si.
Dissabte tocava agafar el cotxe i fer els prop de 350kms per arribar-hi. És Montauban una ciutat situada passat Toulouse, amb prop de 60.000 habitants, a la que creua el riu Tarn, el mateix que trobem quan hem anat a córrer a Albi. 
Primer de tot tocava deixar les coses a l'hotel, abans d'anar al centre per menjar alguna cosa. Per cert, podeu veure els postres, totalment de dieta pre marató... Profiterols amb nata, i en abundància,  no fos cas que no tingeussim prou energia pel diumenge. Després d'una passejada pel centre de la ciutat, la zona realment interesant, i observar el Pont Nou i el Vell sobre el Tarn, ens tocava anar a recollir els dorsals, en Xicu pels 10kms i jo per la marató a la zona habilitada. Com sol pasar en aquestes petites maratons franceses, molt bon ambient i bona organització. A més a més es disputava una mitja marató i una marató per relleus.
A les 7 de la tarda, teniem la celebració del 10è aniversari de la Marató... Sangria, begudes, sucs, patates, galetes, i una banda de música per celebrar-ho, abans d'anar a sopar una mica i a descansar pel dia següent. 
I així arribava l'hora de sortir, a les 8h30' (la resta de proves sortirien a les 9h). Per davant 2 voltes de 21,1kms, i una temperatura que en aquells moments era baixa amb una bona sensació de frescor. El sol acabaria sortint i escalfant, sobretot a partir de la mitja marató. 
Després d'uns primers kms desconcentrat, a partir del km. 7 em posava en "Modo córrer", concentrat, i començava a funcionar la maquinària del cos, absorvint energia de tot el que m'envoltava, i de la gent que des de lluny estava allà amb mi. Un circuit per l'exterior de la població al principi, amb un pas pel centre de la ciutat a mitat de cada volta, i un tram seguint la llera del Tarn, amb el pas per 2 dels ponts que te la ciutat, inclós el Pont Vell que era el que ens portava directament a la zona de sortida i arribada, on al pas per la la mitja marató hi trobava la Carme i en Xicu que ja havia acabat els 10kms. En quant al terreny, alguns dels trams eren de terra, i amb algun petit desnivell, sense gaire desnivell i curts, a més del pas pels 2 ponts, on per superar la llera del riu hi havia un desnivell una mica més important. 
Mai pots dominar la marató, per moltes que corris, però si que pots acabar dominant el teu ritme, si saps quin és, i tot i que sempre pot sorgir algun impediment, si ets capaç de seguir el teu ritme, és fàcil que arribis fins al final en bones condicions, i de fet ahir, a la segona mitat de la marato només vaig perdre 3 minuts, el que indica que el ritme era el correcte, fins al punt de que l'últim km el vaig fer a un ritme força ràpid, després d'anar recuperant posicions des de feia molts quilòmetres.
Al final 3h53' per la marató número 98, una mica més a prop, i una bona bossa d'obsequis amb una ampolla de vi, com sol passar en moltes maratons franceses. 
Ara toca pensar en la propera, en pocs dies, el proper 8 d'abril (aquest cap de setmana no, el proper) a la primera edició de la Ibiza Marathon.
Aquest cap de setmana ens veurem en una de les clàssiques de la ciutat de Girona, la Cursa d'Esports Parra, amb les seves 2 distàncies, els 5km i els 10km
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms



Dinant el dissabte
Amb en Xicu
Ben acompanyat amb la Carme i en Xicu
En Xicu, sempre al peu del canyó...
Amb les respectives medalles que acrediten que hem acabat les nostres curses.
Només 200 metres per finalitzar la 98
El postre pre marató del dissabte

martes, 14 de marzo de 2017

MARATÓ DE BARCELONA 2017

Aquest cap de setmana tocava córrer per 18a vegada la marató de Barcelona. Un cap de setmana que ha sigut llarg i intens. El dissabte pujava a buscar els dorsals, per un costat així podia córrer diumenge la cursa solidària de Les Vetes a Salt el dissabte, i a més el divendres el gran Ivan Raña, un veritable pioner del triatló profesional a l'estat espanyol, i sobretot una ànima lliure, un tipus amb els seus principis i fidel a la seva forma de pensar, presentava el seu llibre biogràfic, "Instinto Raña" a la Fira de la Marató, una bona ocasió per escoltar-lo. No va defraudar a ningú.
Dissabte anava a córrer la Cursa de Les Vetes, amb 2 recorreguts, el de 5 i el de 10km, triant logicament la distància curta. Es tractava de ser solidari, córrer una estona amb els amics i celebrar-ho amb l'esmorzar final.
I finalment arribava el dia gran, el diumenge. Aquest cop l'objectiu no era a nivell personal. He estat entrentant 2 dies a la setmana durant més de 2 mesos amb dos companys del club que debutaven, en Juan Lopez i en Met Roca. La seva gran il·lusió era ser maratonians, i des del primer dia la decisió era córrer la marató amb ells, i en cas de que un tingues algun problema, quedar-m'hi i arribar fins el final. 
Sortida de Girona cap a 3/4 de 6, amb una anada tranquil·la fins a Barcelona. Ja l'ambient a l'arribada era espectacular, i és que prop de 20.000 inscrits, més acompanyants, fan que el bullir de la gent es noti ben aviat. Després del ritual del cafè, i deixar les bosses al guarda roba, les fotos de rigor amb altres companys i amics que anavem trobant. 
Feiem la sortida des de l'últim calaix, en un matí amb estones que teniem el cel tapat, apareixent el sol de tant en tant... una calor força soportable. Així vam anar sumant quilòmetres, tots 3 junts, avançant i gaudint del magnífic recorregut i del turisme que això comporta per conèixer la ciutat. 
Era una mica després del pas de la mitja marató, prop del km 25, quan a en Juan li començaven a flaquejar les forces. Era el moment de que en Met seguís el seu camí, i quedar-me amb en Joan. I així, corrent, caminant, aprofitant els avituallaments, i veien patir al meu company, amb dolor en una de les cames, arribavem fins al principi del Paral·lel. Poc més de 2kms cap amunt, ens separaven de l'arribada. A partir d'aquest punt ja no parariem, ni tan sols a l'últim avituallament a 1.000 metres de l'arribada. L'unic que volia en Joan era arribar i saber que ja era maratonià. 
Just abans de fer el gir cap a l'Avinguda Maria Cristina, pasant al mig de les torres venecianes, trobavem als amics i familiars que ens esperaven per donar-nos l'ànim final. Després de 4hores i 43 minuts, aconseguiem la fita i el gran somni del meu amic, acabar la marató. En Met havia arribat 20' abans.
Només ens quedava penjar-nos la medalla, ben merescuda per tots i cada un dels maratonians que hi participaven. Una bona dutxa i un bon dinar recuperador tancava la nostra estada a Barcelona, en la que feia la meva marató 97... seguim sumant.
Bona setmana a totes i tots... salut i kms!!!



 Amb l'Ivan Raña
 La Begonya i en Jaume
 Foto de familia
 Preparats i amb ganes de començar...

 Amb en Paco Robles durant el camí...
 Finishers!!!!!!
200 metres....