martes, 14 de marzo de 2017

MARATÓ DE BARCELONA 2017

Aquest cap de setmana tocava córrer per 18a vegada la marató de Barcelona. Un cap de setmana que ha sigut llarg i intens. El dissabte pujava a buscar els dorsals, per un costat així podia córrer diumenge la cursa solidària de Les Vetes a Salt el dissabte, i a més el divendres el gran Ivan Raña, un veritable pioner del triatló profesional a l'estat espanyol, i sobretot una ànima lliure, un tipus amb els seus principis i fidel a la seva forma de pensar, presentava el seu llibre biogràfic, "Instinto Raña" a la Fira de la Marató, una bona ocasió per escoltar-lo. No va defraudar a ningú.
Dissabte anava a córrer la Cursa de Les Vetes, amb 2 recorreguts, el de 5 i el de 10km, triant logicament la distància curta. Es tractava de ser solidari, córrer una estona amb els amics i celebrar-ho amb l'esmorzar final.
I finalment arribava el dia gran, el diumenge. Aquest cop l'objectiu no era a nivell personal. He estat entrentant 2 dies a la setmana durant més de 2 mesos amb dos companys del club que debutaven, en Juan Lopez i en Met Roca. La seva gran il·lusió era ser maratonians, i des del primer dia la decisió era córrer la marató amb ells, i en cas de que un tingues algun problema, quedar-m'hi i arribar fins el final. 
Sortida de Girona cap a 3/4 de 6, amb una anada tranquil·la fins a Barcelona. Ja l'ambient a l'arribada era espectacular, i és que prop de 20.000 inscrits, més acompanyants, fan que el bullir de la gent es noti ben aviat. Després del ritual del cafè, i deixar les bosses al guarda roba, les fotos de rigor amb altres companys i amics que anavem trobant. 
Feiem la sortida des de l'últim calaix, en un matí amb estones que teniem el cel tapat, apareixent el sol de tant en tant... una calor força soportable. Així vam anar sumant quilòmetres, tots 3 junts, avançant i gaudint del magnífic recorregut i del turisme que això comporta per conèixer la ciutat. 
Era una mica després del pas de la mitja marató, prop del km 25, quan a en Juan li començaven a flaquejar les forces. Era el moment de que en Met seguís el seu camí, i quedar-me amb en Joan. I així, corrent, caminant, aprofitant els avituallaments, i veien patir al meu company, amb dolor en una de les cames, arribavem fins al principi del Paral·lel. Poc més de 2kms cap amunt, ens separaven de l'arribada. A partir d'aquest punt ja no parariem, ni tan sols a l'últim avituallament a 1.000 metres de l'arribada. L'unic que volia en Joan era arribar i saber que ja era maratonià. 
Just abans de fer el gir cap a l'Avinguda Maria Cristina, pasant al mig de les torres venecianes, trobavem als amics i familiars que ens esperaven per donar-nos l'ànim final. Després de 4hores i 43 minuts, aconseguiem la fita i el gran somni del meu amic, acabar la marató. En Met havia arribat 20' abans.
Només ens quedava penjar-nos la medalla, ben merescuda per tots i cada un dels maratonians que hi participaven. Una bona dutxa i un bon dinar recuperador tancava la nostra estada a Barcelona, en la que feia la meva marató 97... seguim sumant.
Bona setmana a totes i tots... salut i kms!!!



 Amb l'Ivan Raña
 La Begonya i en Jaume
 Foto de familia
 Preparats i amb ganes de començar...

 Amb en Paco Robles durant el camí...
 Finishers!!!!!!
200 metres....

1 comentario:

ramonet dijo...

Ha de ser molt emocionant poder compartir aquest moment del primer marato amb un company d'entrenaments. Enhorabona