Un any més ha tocat tornar a Salitja, i van 24 participacions en 29 edicions. Aquest cop, tot i estar lluny del món del triatló i no fer bicicleta des de setembre de l’any passat, tenia ganes d’anar-hi, després de tot és una distància molt i molt curta, amb
Pocs participants en aquesta edició, al coincidir amb alguna travessia en
mar obert, i és que any darrera any el calendari esta més i més atapeït de
proves. Al final 3r lloc de la categoria masculina, amb la primera fèmina just
per davant meu. Un ambient totalment popular, i al mateix moment competitiu,
doncs cada un de nosaltres ha intentar donar el millor que teníem.
I el mateix dissabte a la tarda, camí capa Gósol amb 3 girunneres per pujar
el diumenge al Pedraforca, una muntanya en la que encara no havia estat. Estada
a l’Alberg el Molí de Gósol, un lloc encantador al mig de la muntanya, on per
sobre de tot varem riure (i menjar) molt.
A primera hora del matí, bé, tampoc a primera, que ja eren les 9, i després
d’un abundant esmorzar, començàvem l’ascens des de aquesta petita població. Per
sobre de tot a muntanya sempre ha de prevaldre el companyerisme i el respecte
cap a la natura, i per això, quan ens faltaven uns 150 metres de desnivell
per arribar al cim, i una de les noies decidia desfer el camí i no seguir
endavant, en un moment en que quedava bloquejada (en aquells moments estàvem
grimpant per una paret de roques, gairebé vertical), el pas més sensat era
baixar amb ella. Les altres dos component del grup seguirien el seu ascens per
arribar a dalt, però no era el moment de deixar a ningú sol al mig de la
muntanya.
També l’acabava de decidir a girar, el fet de que en aquell moment jo
acabava d’agafar-me amb la mà dreta a una gran roca que deu portar allà milers
d’anys.. i em quedava amb un tros d’ella trencat a la mà, i agafat només amb la
esquerre i un peu recolzat. Un instant d’aquells que et fa pensar amb la nostra
fragilitat, en el respecte cap a la natura, i que un mal pas pot tenir
conseqüències.
Mentres la Roser i la Feli pujaven i baixaven per un altre camí, amb la
Carme desfèiem el camí amb parada a menjar una mica del que portàvem a la
motxilla, i amb una cerveseta només arribar al poble per esperar a la resta.
Gran experiència, i sobretot gran cap de setmana de rialles i bon
ambient... El Pedraforca segueix i seguirà allà, però ara ja el conec.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms
Albert el Molí de Gósol
El Pedraforca, imponent...
Crema de carbassó de l'hort del molí.... boníssima...
Camí del Pedraforca, sempre amb una bona rialla..
No hay comentarios:
Publicar un comentario