domingo, 12 de noviembre de 2017

Sortint de la zona de confort

 Amb l'Anna Macià i en Jordi Turon abans de la travessia solidària a Les Medes
Les últimes 2 setmanes ha tocat participar en un parell de proves ben distintes, i que d'alguna manera m'han fet sortir de la meva zona de confort. La primera d'elles, el passat dissabte dia 4 de novembre, era la travessia solidària per la Marató de TV3 que s'organitzava a L'Estartit. En principi no havia de representar cap esforç més enllà de la zona en que et pots trobar més o menys còmode. En el meu cas em decantava per realitzar els 3.400 metres d'anada i tornada fins Les Medes. Hi havia també una distància més curta, 1.700 metres i una de més llarga, 5.200 metres, que donava la volta a les illes.
El veritable problema va ser primer les tempestes que sobre la població de L'Estartit van descarregar en l'hora prèvia a la celebració de travessia, i que va fer enrederir la sortida 30'. En alguns moments Les Medes no eren visibles degut a la pluja i la nuvolositat que hi havia. 
Un cop obert el cel, amb una previsió meteorològica d'una hora i mitja sense tempesta, es donava la sortida. Amb un mar molt alterat per les condicions del temps, sobretot un cop sorties de la zona protegida cap a mar obert, el fet d'avançar i sobretot poder veure les boies que delimitaven el circuit es feia difícil. Però amb el cap fred, intentant dosificar al màxim l'esforç, aconseguir arribar fins el punt de gir, a pocs metres de la Meda Gran, girar, parar un moment a la embarcació que feia les funcions d'avituallament, i seguir de  nou nedant cap a L'Estartit. Sempre intentant no desviar-me gaire, gairebé impossible en aquelles condicions, però arribant finalment content a l'arc final. Un cop aquí, el cel tancava el període de tranquil·litat que ens havia donat, per tornar a descarregar una altra tempesta.
Amb ganes de repetir aquesta prova solidària el proper any, esperem que amb unes condicions millors. De la travessia em va quedar el record durant uns dies (de fet encara és visible) de la picada d'una medusa, però amb les onades que hi havia el que menys em va preocupar al notar-la, va ser parar o patir per si n'hi havia més.
I avui diumenge ha tocat anar cap a la Cursa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners. Amb distàncies de 25 i 11kms, amb les Girunneres ens decidíem per la prova cursa, suficient per les nostres cames i més amb el recorregut que presentaves tots dos recorreguts. Un circuit exigent en alguns trams, amb avituallament a mig camí on no podia faltar la Ratafia, en una prova molt ben organitzada pels amics del Club Olímpic Farners. Al final un bon avituallament, on un cop més no hi faltava la ratafia. De fet entre els obsequis, a més d'una samarreta amb un disseny molt original, hi teníem una ampolleta d'aquest licor.
La cursa també ens ha servit d'excusa per anar a continuació al Magma, on hem gaudit de les seves aigües, jacuzzi, saunes, piscina d'aigua freda que tan bé ens ha anat per recuperar cames, i del seu buffet per dinar que ens ha servit per recuperar totes les forces perdudes durant el matí.

La propera prova, en 2 setmanes, la Marató de Sant Sebastià, on tornaré després de molts anys, amb un altra objectiu que m'ha portat durant els últims 3 mesos també a sortir una mica de la zona de confort. I és que després d'uns anys ha tocat tornar a les series per acompanyar aquest cop a la Laura en el seu objectiu de baixar de les 3h30'
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms
 Amb la samarreta i l'ampolla de ratafia
 El Girunneres Team a Santa Coloma de Farners
 Que no ens faltin mai els somriures i la bona companyia
Cursa finalitzada